Un manlleu gens random

Un manlleu gens random

«Sí, escolto molta ràdio d’una manera random [sic]. A qualsevol hora, si tinc una ràdio a la vora, la poso. I més d’una emissora. [Ara, 9/02/2018]» (Neolosfera). 

Últimament, sentim la paraula random com aquell qui diu pertot arreu. Fins i tot la premsa la recull, com es veu al fragment que acabem de citar. Sobretot en l’àmbit de la conversa col·loquial i sobretot entre els joves, aquest anglicisme adjectival s’ha fet amo i senyor d’un seguit de contextos d’ús en català emmirallant-se en l’ús en anglès, corresponents als següents valors semàntics: segons el diccionari en línia WordReference (https://www.wordreference.com/), random pot fer referència a una cosa aleatòria, però també a una cosa arbitrària, o fortuïta, o desconeguda, o inesperada, o que no té rumb, i, fins i tot, s’indica que la paraula es pot fer servir com a interjecció per mostrar sorpresa, de la mateixa manera que en català es poden fer servir expressions com caram! o bufa! Segons la Neolosfera (https://neolosfera.wordpress.com/2021/04/19/random/), el lloc web del qual hem extret l’exemple d’ús citat a l’inici d’aquest article, random a vegades també es fa servir per expressar que una cosa és estranya o inexplicable. I al web Com ho diria (http://www.ub.edu/comhodiria/?s=random), que recull moltes expressions col·loquials de l’argot juvenil, s’hi diu que random, a més, pot aplicar-se a alguna cosa de resultats fins i tot surrealistes. 

Random, per tant, depassa de llarg els valors amb què fem servir la paraula aleatori/-òria, ara catalana (pertanyent al català estàndard i recollida pel DIEC), però, de fet, presa per via culta del llatí sembla que no fa pas gaire temps: el GDLC (https://www.diccionari.cat/GDLC/aleatori) en situa la primera documentació a l’any 1904.      

A Glossanova el manlleu random forma part tant del corpus català com del corpus espanyol perquè les seves característiques fonològiques fan que tingui un interès pel que fa a l’adaptació fonològica que els parlants en fem tant en català com en castellà. Això sí, a priori el tipus d’adaptació que se’n fa en català i en castellà afecta parts diferents del mot. En qualsevol cas, com es veu, no hem triat pas un manlleu gens random per a aquest article, sinó un de ben interessant, almenys des del punt de vista de l’adaptació fonològica que en fem. Caldrà veure, a partir d’ara, si els resultats que obtindrem en recollir les dades dels participants seran gaire random o si seran propers als esperats.